UmeLogo UmeLogo
Unió Muntanyenca Eramprunyà
Unió Muntanyenca Eramprunyà

Llista de NO sostres

NO sostres = cims abans considerats sostres + cotes que sobrepassen els sostres
López2008Sostres comarcals de Catalunya / Jordi López Miquel. -- Valls, Edicions Cossetània, 2008 (segona edició)
IGNInstituto Geográfico Nacional
ICGCInstitut Cartogràfic i Geològic de Catalunya = ICC (a efectes topogràfics) = Institut Cartogràfic de Catalunya
AECAgrupació Excursionista Catalunya. Barcelona

Alt Camp
punta de Barrina (1013,6m)
Sostre comarcal en López2008 i a la Viquipèdia en consulta efectuada en 09/06/2021. El sostre de l'Alt Camp és la Mola de la Roquerola ((1058,1m), al NO de Farena, bastant separat de la Punta de Barrina
Alt Camp
cota 1125 de la Serra del Bosc
Cota situada a uns 300 metres a l'Est de la Mola d'Estat i a un cert nombre de metres que no podem precisar, a l'Oest de la Taula dels Quatre Batlles. Un lloc denominat 'la moleta' i identificat amb un munt de pedres, segons apareix a l'acta aixecada per l'IGN l'any 1922, per establir els límits entre Mont-ral i Prades. No és una prominència i el lloc apareix sense nom en els mapes
Alt Empordà
el Moixer (1443,6m)
Sostre comarcal en López2008. Cim important, vèrtex geodèsic. El sostre de l'Alt Emporda és el roc del Comptador (1450,9 m), a uns 230 metres del Moixer, seguint la carena cap a l'Oest
Alt Penedès
cota 900 de la Plana d'Ancosa
Cota més alta de l'Alt Penedès, supera en casi 60 metres el puig de les Agulles, el sostre comarcal. Si pugem al Puig de Solanes per Can Cendrós, passem per aquesta cota. Però no és una prominència i no te nom. Està a molts pocs metres del Puig de Solanes (914m), però, capricis de les propietats rústiques i les divisions municipals, el Puig de Solanes està integrament en el municipi de Querol (Alt Camp)
Baix Empordà
puig d'Arques (532,71m)
També anomenat Puig de les Gavarres. Sostre comarcal en López2008 amb 535m. El sostre és el Puig d'Aiguabona (533,1m), un turonet que està al costat del puig d'Arques, a uns 370m al O-SO
Baix Empordà
Mirador de puig d'Arques (527,6m)
Situat a uns 250 metres a l'E del Puig d'Arques, amb el Radar Meteorològic de Puig d'Arques, el Mirador del mateix nom i una cista. L'AEC va col·locar en aquest lloc la xapa de sostre comarcal del Baix Empordà
Cerdanya
tossa Plana de Lles (2904,9m)
Sostre comarcal en López2008. Quan es va escriure aquest llibre, en els mapes, la Tossa Plana apareixia amb 2916m, lleugerament més alta que el Puigpedrós (2915m).
Moianès
puig Rodó (1055,9m)
Sostre comarcal a la Viquipèdia en consulta efectuada entre els anys 2018-2019.
Moianès
cota 1069 del Serrat de Sant Joan
Cota més alta del Moianès. Sostre comarcal a la Viquipèdia en consulta efectuada l'any 2020. No compleix el requisit de tenir nom per ser sostre comarcal. Vegeu el comentari al no sostre del Tarragonès.
Pla de l'Estany
El Montner (837m)
Sostre comarcal en López2008 amb 830m.
Pla de l'Estany
cota 885,8 del Puig Sesarques
Cota situada escassament a 110 metres a l'Est del Puigsesarques (ICGC) (= Comaestremer), apareix sense nom en els mapes topogràfics de l'ICGC
Pla de l'Estany
Comaestremer (880,3)
En el mapa de l'editorial Alpina de la zona volcànica de la Garrotxa apareix el Comaestremer just en el lloc que l'ICGC situa el Puigsesarques, es a dir, a la cota occidental del Puigsesarques de 880,3m. El mapa de l'Alpina situa el Puigsesarques a uns 450 metres a l'Est del Comaestremer, en una cota de 872m que en el mapa de l'CGC apareix amb el nom de Puig de Ric. Per seguir amb aquesta història, el mapa de l'Alpina situa el Puigderric (Puig de Ric) a uns 350 metres al NE del seu Puig Sesarques, a la cota 768m, prop del Castanyer del Pla de Sant Nicolau. Aquesta cota 768 apareix sense nom a l'ICGC. En el visor de mapes de l'IGN totes aquestes cotes apareixen sense nom.

En aquesta carena està el límit entre els termes municipals de Sant Miquel de Campmajor (Pla de l'Estany) i Canet d'Adri (Girones). Si consultem les actes aixecades per l'IGN l'any 1927, per establir els límits entre aquets termes, veurem que el Comaestremer i el Puigsesarques estan en el lloc que més tard mostrarà el mapa de l'Alpina. El valor d'aquestes actes es important, per que si be les actes les aixecaven topògrafs de l'Instituto, els topògrafs anaven conduits per representants dels municipis que dictaven els noms dels accidents geogràfics.

Encara un interrogant. Hi ha quatre fites que marquen el límit entre Sant Miquel de Campmajor i Canet d'Adri. Ens interessen les dues més occidentals. La més occidental és la Pedra dels Tres Senyors i està a la collada que hi ha entre l'Engolany (a l'Oest) i el Comaestremer (a l'Est), marcada en el mapa de l'ICGC a la cota 807,9. Segueix la fita situada en el Puig Sesarques (Alpina) (= Puig de Ric, ICGC). Entre mig, els representants dels ajuntaments estan d'acord que el límit no és una recta que uneix les dues fites sinó que ressegueix la divisòria d'aigües. De forma que l'extrem occidental del Comaestremer marca un punt d'inflexió. Aquest punt d'inflexió va ser identificat com el Comaestremer pels representants dels ajuntaments. A partir d'aquest punt i fins a la segona fita, el límit sí que va pràcticament en línia recta, pujant una mica i baixant després. És per aquesta raó que Alpina i ICGC marquen com a cim l'extrem occidental del turó i no la cota més alta?

CuadernDeslinde
Detall del quadern de camp del topògraf que va dibuixar el límit entre Sant Miquel de Campmajor i Canet d'Adri. Saragossa, juliol de 1928
Pla d'Urgell
tossal de l'Infern (300,2m)
Sostre comarcal en López2008. El sostre del Pla d'Urgell és lo Tossal (347,5) en el municipi de Barbens. Les terres de Barbens estan dividides en dues parts, separades per terres del municipi d'Anglesola (l'Urgell). De fet, lo Tossal està plenament integrat en l'orografia de l'Urgell, formant part d'una petita elevació coronada pel Tossal d'Espígol (367,6m), però com que el nostre criteri és administratiu, preval l'adscripció de lo Tossal al Pla d'Urgell, desplaçant al Tossal de l'Infern com a sostre.
Tarragonès
cota 372,9 de la Serra de Montferri
Cota més alta del Tarragonès, supera en quaranta cinc metres el cim de la Mola, el sostre comarcal. Si pugem a la Tossa Grossa de Montferri pel camí de la Barberana, passem per aquesta cota. Però no és una prominència i no té nom. En el mon excursionista ningú no discuteix que la Mola sigui el sostre del Tarragonès. Per justificar que la Mola és el sostre, ens hem inventat la norma que les cotes, per ser sostres, han de ser prominents i tenir nom.

NOTA: per coherència, no reconeixem la cota més alta del Serrat de Sant Joan com a sostre del Moianes. Tot i ser prominent, en els mapes i el nomenclàtor no te nom (hauríem de mirar el cadastre)

Aquesta llista està oberta a noves consideracions

Actualització: 31/08/2021