UmeLogo UmeLogo
Unió Muntanyenca Eramprunyà
Unió Muntanyenca Eramprunyà

Sobre els orígens de la Unió Muntanyenca Eramprunyà

La Unió Muntanyenca Eramprunyà (UME), com a entitat independent amb aquesta denominació, es va constituir l'any 1969. Però la història comença abans...

Tot va començar el setembre de l'any 1959, quan Mossèn Abelard Sayrach, un jove vicari, va arribar a Gavà. -- Al cap de poc temps d'instal·lar-s'hi va fundar l'escolania i l'Aspirantat d'Acció Catòlica, que aplegà molts nens i joves de la població. L'Aspirantat realitzava activitats de lleure, especialment centrades en la natura, i tenia un funcionament semblant als moviments d'escoltisme internacional. [p.11]

Aquest paràgraf i els que segueixen estan extrets del llibre UME - 1963-2018 : més de mig segle de muntanya a Gavà, de Mireia Valentí Zurriaga i Josep Campmay Guillot, sota la direcció i coordinació de Montserrat Arqué. Aquest llibre encara (març de 2021) es pot adquirir a la secretaria de la UME.

L'any 1961, alguns d'aquets joves a causa de l'edat, van haver de deixar l'Aspirantat i van decidir fundar el Grup Excursionista Gavà (CEG). La seu social s'estableix en un pis a sobre del desaparegut cinema Kursaal, a, aleshores, la Avenida José Antonio, avui carretera a Santa Creu de Calafell (. . .). [p.14]

Les activitats del CEG se centraven sobre tot en l'excursionisme. Tot i que els joves anhelessin practicar altres activitats, com l'espeleologia o l'escalada, la manca de material específic els impedia fer-ho sense córrer riscos (. . .). Precisament fou la manca de material i la impossibilitat de poder-lo comprar, donada la magra economia d'aquells joves de classe treballadora, que el grup decidí contactar amb el Centre Recreatiu Can Sellarès. S'havien assabentat que a Can Sellarès hi havia material (. . .). Anteriorment hi havia hagut un grup de treballadors aficionats a la muntanya, i van tenir ple suport de la companyia per comprar material modern. El grup va desaparèixer, però el material hi romangué. [p.14]

Ara ens saltem algun detalls molt interessants que podeu seguir en l'esmentat llibre, sobre els contactes entre el CEG i Can Sellarès.

El Grup Excursionista Gavà es va dissoldre i els seus membres es van integrar al Centre Recreatiu Can Sellarès, tot inaugurant la secció de muntanya, de la qual n'Emili Trallero Montclús en va ser el primer president. Es va abandonar el pis a la carretera a Santa Creu de Calafell, i el grup es va instal·lar a les golfes de la masia de Can Sellarès, destinades pel Centre Recreatiu com a magatzem de material esportiu. [p.15]

El setembre de 1963 el grup Excursionista de Can Sellarès (GECS) quedà constituït, en una reunió informal, a la una del migdia, al bar de Can Sellarès. -- Per formalitzar l'entitat i poder-la inscriure a la Federació Catalana d'Entitats Excursionistes calia redactar uns estatuts. Per bé que no se sap de si es van redactar estatuts de la secció del CER (sic) (no en tenim prova documental), si que ens consta que en aquell moment, aprofitant una excursió a Begués, probablement a la Clota, es va formar una junta de la secció, que es pot considerar junta fundadora: Emili Trallero Montclús, que per edat li va tocar ser el president oficial (la feina de presidència la feia Joaquim Castell Castellano), Miquel Colomé Baqués, Vicenç Agustí Morgades, Josep Casado Rigol, Vicenç Subirats Montoliu, Ramon Domènech, Lluís Via, Francesc Poveda Horde, Ricard Achell i Josep Valentí Trilla. -- D'aquesta manera quedava configurat el primer centre excursionista de Gavà (. . . ). -- També es creà una secció femenina, que en els primers temps duien a terme activitats independents de les realitzades pels nois, encara que ben aviat tant noies com nois començaren a fer sortides conjuntes. [p.19]

En el llibre ens expliquen un munt de coses que va fer el GECS durant un parell d'anys, que ens les saltem.

L'any 1965, a petició de la directiva de Can Sellarès, probablement seguint indicacions de la Companyia Roca Radiadors, es va demanar un canvi de nom. -- Aleshores [el GECS] fou rebatejat com a Centre Excursionista Roca (CER), molt possiblement amb la intenció de donar publicitat a l'empresa. Al butlletí d'abril de 1965 ja apareixen les sigles CER a la portada. [pp.25-26].

De les notables activitats pels anys següents, en destaquem aquesta:

Una de les accions més espectaculars es va portar a terme el 25 de setembre de 1965, amb la col•locació d'una Creu al Puig de La Morella de 5 metres d'alçària i 2,5 d'amplada, i un pes de 130 quilos. (. . .) Inicialment la creu ocupava el centre del punt geodèsic, un temps més tard l'exèrcit espanyol va canviar el seu emplaçament. La llegenda diu que la van treure del seu emplaçament mitjançant un explosiu (. . .). [pp.27-28]

Més detalls d'aquesta història de la creu, en el llibre. Fem un salt...

L'any 1969 va ser l'apoteosi del GER [sic], amb l'encàrrec per part de la Federació Excursionista d'organitzar el XIX Campament general de Catalunya a la Clota (. . .). -- Amb aquest esdeveniment el grup s'acabà de consolidar i va assolir un ressò i un prestigi d'abast nacional. -- Aquests campaments, espais de llibertat en l'ambient opressiu del règim, vinculat al catalanisme i a l'esquerra, va provocar que la Companyia Roca, patrona del CER, es negués a vincular el nom amb l'organització de l'esdeveniment (. . .). Aquest fet precipità, després d'una reflexió interna, una decisió transcendental: desvincular-se de la Companyia Roca Radiadors i del Centre Recreatiu Can Sellarès i, canviant el nom, esdevenir una associació independent. [p.33]

Campaments

Juny de 1969

Segons les normes, per organitzar el següent campament general, l'entitat havia de disposar d'uns estatuts legalitzats. El juny de 1969 el grup excursionista va trencar els lligams amb Can Sellarès i passà a denominar-se Unió Muntanyenca Eramprunyà (. . .). -- Deixar el Centre Recreatiu Can Sellarès suposava, en primer lloc, deixar de rebre qualsevol tipus de finançament i al mateix temps prescindir de material de muntanya que el Centre posseïa. Per altre banda calia trobar un local per establir-hi la seu i fer front als pagaments en concepte de lloguer. Calia engegar una nova etapa basada en l'autogestió, cosa que obligava els socis a pagar unes quotes força més elevades que la quantitat simbòlica que es pagava mensualment al CER (. . .). [p.34].

La Unió Muntanyenca Eramprunyà va instal·lar-se de manera provisional al tercer pis d'un bloc situat al carrer de Joan Miranda -avui carrer de les Colomeres- número 139, cedit per un dels socis, en Joaquim Castells. Com anècdota, assenyalar que la tieta del soci Ramon Domènech va brodar els primers escuts de la nova entitat. [p.34]

Pel que fa al nom de l'entitat, hi havia força acord, només un problema ortogràfic en el topònim va generar cert debat. Existia en aquella època una divergència sobre com s'havia d'escriure el topònim. -- Una opció era escriure «Eramprunyà», l'altre apostava per «Aramprunyà». Els dos estudiosos locals, Marian Colomé i Josep Soler Vidal divergien sobre la qüestió. En Vicenç Agustí va ser l'encarregat de parlar amb les dues personalitats gavanenques i, finalment, es va optar per l'opció Eramprunyà. [p.35]

En nota a peu de pàgina ens expliquen. . .

L'opció escollida és la normativament acceptada per l'Institut d'Estudis Catalans, en base als estudis etimològics de Joan Coromines, que hi veia un topònim d'origen romà. Això no obstant, les novetats produïdes en la interpretació de l'idioma ibèric suggereixen un possible origen preromà, més concretament de l'arrel ibera-basca, cosa que jugaria a favor de l'escriptura Aramprunyà. El dilema segueix obert. [p.35]

Estem a punt d'acabar el relat principal. . .

En tot cas, el pas del CER a l'UME fou un simple canvi de nom, no cap escissió, ja que tota la cinquantena de membres del CER va marxar de les dependències de Can Sellarès. [p.35]

(. . .) el canvi de nom i la peremptorietat de fer el XX Campament General de Catalunya, del qual la Unió Muntanyenca Eramprunyà n'era organitzadora, va obligar a aprovar els estatuts abans de celebrar-lo. El compromís de la Federació Catalana de Muntanyisme va facilitar el procés d'aprovació, de forma que foren aprovats per la Delegación Nacional de Educación Física y Deportes, amb seu a Madrid, el 3 de desembre de 1969. [p.36]

Dos dies després es va constituir la primera junta de l'UME (. . .). [p.36].

Paral·lelament es va constituir l'Espeleo Grup UME (. . .) [p.37]

En el moment de constitució de l'UME, el grup comptava ja amb 112 socis. El mes de desembre ha quedat fixat com a data fundacional, i cada any se n'ha commemorat l'aniversari. [p.37]

(c) Unió Muntanyenca Eramprunyà. La UME ha autoritzat la reproducció del llibre en aquest web