UmeLogo UmeLogo
Unió Muntanyenca Eramprunyà
Unió Muntanyenca Eramprunyà

Llista de NO sostres

NO sostres = cims abans considerats sostres + cotes que sobrepassen els sostres
AEC Agrupació Excursionista Catalunya. Barcelona
ICGC Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya
IGN Instituto Geográfico Nacional
López2008 Sostres comarcals de Catalunya / Jordi López Miquel. Valls, Edicions Cossetània, 2008 (segona edició)
UME2021 llista inicial de sostres de la UME
Vèrtex2022 Article de la revista Vèrtex núm. 301 de maig/juny de 2022: "Lliçons de geografia catalana"

Alt Camp
punta de Barrina (1013,6m)
Sostre comarcal en López2008, la Viquipèdia en consulta efectuada en 09/06/2021, l'AEC i UME2021. El sostre de l'Alt Camp és la Mola de la Roquerola ((1058,1m), al NO de Farena, bastant separat de la Punta de Barrina.
Alt Camp
cota 1125 de la Serra del Bosc
Cota situada a uns 300 metres a l'Est de la Mola d'Estat i a uns 50 metres a l'Oest de la Taula dels Quatre Batlles. Un lloc denominat 'la moleta' i identificat amb un munt de pedres, segons apareix a l'acta aixecada per l'IGN l'any 1922, per establir els límits entre Mont-ral i Prades. No és una prominència i el lloc apareix sense nom en els mapes
Alt Empordà
el Moixer (1443,6m)
Sostre comarcal en López2008 i AEC. Cim important, vèrtex geodèsic. El sostre de l'Alt Emporda és el roc del Comptador (1450,9 m), a uns 230 metres del Moixer, seguint la carena cap a l'Oest
Alt Penedès
cota 900 de la Plana d'Ancosa
Cota més alta de l'Alt Penedès, supera en casi 60 metres el puig de les Agulles, el sostre comarcal. Si pugem al Puig de Solanes per Can Cendrós, passem per aquesta cota. Però no és una prominència i no te nom. Està a molts pocs metres a l'Est del Puig de Solanes (913,9m)
Alt Penedès
Puig de Solanes (913,9m)
Sostre comarcal en Vèrtex2022, però el sostre de l'Alt Penedès és el Puig de les Agulles (841,5 m). El Puig de Solanes està dins de les terres del Mas de Solanes, com clarament es pot veure per les restes d'estintols de ciment d'una tanca que delimita l'esmentada finca, amb el nom "Solanes" escrit en relleu a molts dels estintols. El Mas de Solanes pertany al municipi de la Llacuna. Quan els topògrafs de l'IGN van establir els límits municipals, ho van fer, en aquest punt, com a tants d'altres, respectant els límits de les propietats rústiques, seguint les indicacions dels responsables dels ajuntaments concernits. D'aquesta manera el discret Puig de Solanes va queda dins de La Llacuna i com que aquest municipi és de l'Anoia, el Puig de Solanes també. Al marge d'aquesta qüestió volem senyalar que a la base de dades subjacent al visor de mapes de l'ICGC (Vissir3), el Puig de Solanes apareix com a pertanyent al municipi de Querol. Querol participa de la festa perquè a molts pocs metres del Puig de Solanes està el límit entre La Llacuna (Anoia), Querol (Alt Camp) i Pontons (Alt Penedès)
Baix Empordà
puig d'Arques (532,71m)
També anomenat Puig de les Gavarres. Sostre comarcal en López2008 amb 535m. D'aleshores ençà el cim s'ha rebaixat en 2,30 metres. Ara el sostre és el Puig d'Aiguabona amb 533,1 m, un turonet que està al costat del puig d'Arques, a uns 370m al O-SO
Baix Empordà
Mirador de puig d'Arques (527,6m)
Situat a uns 250 metres a l'E del Puig d'Arques, amb el Radar Meteorològic de Puig d'Arques, el Mirador del mateix nom i una cista. L'AEC va col·locar en aquest lloc la xapa de sostre comarcal del Baix Empordà
Cerdanya
tossa Plana de Lles (2904,9m)
Sostre comarcal en López2008 i AEC. Quan es va escriure aquest llibre, en els mapes, la Tossa Plana apareixia amb 2916m, lleugerament més alta que el Puigpedrós (2915m)
Garrigues
Serra de la Llena, cota 1026,5
La Cogulla
No sostre provisional. Si podem documentar el nom de "La Cogulla", en altre lloc que el mapa de Piolet, serà el sostre de les Garrigues. Aquesta cota es troba aproximadament a uns 250 m a l'Est de del Coll de l'Abellar. No apareix en el mapa 1:50.000 de l'ICGC ni al Nomenclàtor. En el mapa Muntanyes de Prades, de Ed. Piolet, apareix amb el nom de la Cogulla. Les Actes dels topògrafs de l'IGN marquen la línia de terme per aquest punt, just resseguint la divisòria de les aigües i no posa nom a l'indret. Cal mirar si te nom a la "Onomàstica de la Pobla de Cérvoles" de Ramon Pere Anglès, de l'Institut d'Estudis Catalans. Si és així, considerarem que te nom oficial. Aquest cim i el sostre "oficial" es poden unir fàcilment en una excursió. Recomanem fer els dos. "Por si acaso"
Moianès
puig Rodó (1055,9m)
Sostre comarcal a la Viquipèdia en consulta efectuada entre els anys 2018-2019
Moianès
cota 1069 del Serrat de Sant Joan
Cota més alta del Moianès. Sostre comarcal a la Viquipèdia en consulta efectuada l'any 2020 i a Vèrtex2022. No compleix el requisit de tenir nom per ser sostre comarcal de la UME. Vegeu el comentari al no sostre del Tarragonès
Montsià
Catinell (1349,7m)
En el mapa topogràfic de Catalunya 1:25.000 de l'ICGC, el Catinell surt amb una cota de 1350m. Seria doncs un pam més alt que el Tossal del Rei, de 1349,8m. però en el mapa 1:10.000 del mateix ICGC, la cota del Catinell és mig pam més baixa que la del Tossal del Rei. Ningú no considera que pugui ser el sostre del Montsià
Maresme
Turó d'en Vives (760,3m)
El Turó d'en Vives és al mateix temps sostre i no sostre. Apareix com a sostre indiscutible a totes les llistes de sostres... però... el cim del Turó d'en Vives pertany a la comarca del Vallès Oriental... Estem treballant per trobar el cim més alt del Maresme
Pla de l'Estany
El Montner (837m)
Sostre comarcal en López2008 amb 830m
Pla de l'Estany
Puigsesarques (880,3m)
Sostre comarcal a la llista inicial de la UME de 2021. En algun moment del segon trimestre del 2022 l'ICGC va posar nom a la cota més alta del Pla de l'Estany, de 885,8, el Comaestremer, amb la qual cosa aquesta cota s'ajusta a la nostra definició de sostre i el Puigsesarques passa a ser un NO sostre
Pla d'Urgell
tossal de l'Infern (300,2m)
Sostre comarcal en López2008. El sostre del Pla d'Urgell és lo Tossal (347,5) en el municipi de Barbens. Les terres de Barbens estan dividides en dues parts, separades per terres del municipi d'Anglesola (l'Urgell). De fet, lo Tossal està plenament integrat en l'orografia de l'Urgell, formant part d'una petita elevació coronada pel Tossal d'Espígol (367,6m), però com que el nostre criteri és administratiu, preval l'adscripció de lo Tossal al Pla d'Urgell, desplaçant al Tossal de l'Infern com a sostre
Segarra
Turó de Galutxo (851,5m)
Sostre en López2008, Viquipèdia (consulta en 05/08/2022), en el web reptesmuntanyencs.cat (consulta en 2020) i en UME2021.
Reptes muntanyencs esmena el sostre de la Segarra, si abans no, en novembre de 2021, data de la publicació en Wikiloc del nou sostre (Sant Salvador). L'assignació d'aquest cim a la comarca de la Segarra presenta una incertesa. El mapa de l'Institut Geogràfic Nacional d'Espanya fa passar el límit municipal entre Llorac (Conca de Barberà) i Talavera (Segarra) uns 250 metres a l'Est del Turó de Galutxo, de forma que pertany sols a Llorac. El mapa de l'ICGC 1:25.000 és igual que el mapa de l'IGN. Però el mapa de l'ICGC 1:50.000 fa passar el límit municipal just pel Turó, de forma que aquest pertany als dos municipis. El Nomenclàtor de Toponímia Major de Catalunya, basat en el mapa 1:50.000 presenta dos noms per aquest cim, "Turó de Galutxo" topònim de Talavera i "Turó de Calitxo" topònim de Llorac i això reforça la idea de que el topònim pertany a les dues comarques. Les Actes i els Quaderns de Camp dels topògrafs de l'IGN no ens ajuden. Les fites 1 i 2 estan clarament ubicades, però la línia que pot unir les fites no és clara. Les Actes diuen que la línia segueix la "Carena de Sebastian Montargull" (?). El cas és que el mapa 1:50.000 es basa en el mapa 1:5.000, de forma que si els mapes més detallats diuen que el Turó de Galutxo és de Llorac, hem de concloure que el mapa 1:50.000 i el Nomenclàtor estan equivocats
Tarragonès
cota 372,9 de la Serra de Montferri
Cota més alta del Tarragonès, supera en quaranta cinc metres el cim de la Mola, el sostre comarcal. Si pugem a la Tossa Grossa de Montferri pel camí de la Barberana, passem per aquesta cota. Però és una prominència molt lleu i no té nom. En el mon excursionista ningú no discuteix que la Mola sigui el sostre del Tarragonès. Per justificar que la Mola és el sostre, ens hem inventat la norma que les cotes, per ser sostres, han de ser prominents i tenir nom.
NOTA: per coherència, no reconeixem, per exemple, la cota més alta del Serrat de Sant Joan com a sostre del Moianes. Tot i ser prominent, en els mapes i el nomenclàtor no te nom

Aquesta llista està oberta a noves consideracions